les càmares fotogràfiques

Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix.
Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres:sense flaix

Obertura del diafragma: 6,3

velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a full

Obertura del diafragma: 6,3


Velocitat d'obturació: 100


Altres: flais a 1/16

Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a 1/64

les càmares fotogràfiques







Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació









Descripció de la fotografia: collaret



Obertura del diafragma: 5,6 f



Velocitat d'obturació: 180



Obertura del diafragma: 5,6


Velocitat d'obturació:50


obertura del diafragma:5,6
velocitat d'obturació: 1,3


Tres fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents.



Descripció: fanalet

Obertura del diafragma: 4,5f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Obertura diafragma: 3,8 f

velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Obertura del diafragma: 5,6 f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial






Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp

Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 100


Obertura del diafragma: 5,6f
Velocitat d'obturació: 100

Obertura del diafragma: 5,6
Velocitat d'obturació: 100


Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació:100





















9nou

La idea que he tractat és el body art amb gent de diferents generacions, diferents sexes i edats.
Aquesta idea vol representar que tothom fa el nadal, que el nadal no està reservat per uns quans si no que quansevol persona gran, petita, cada una amb les seves diferencies i els seus defectes fa el nadal.

Anna Maria Maiolino


La exposició que vam anar a visitar fa un recorregut pel treball se l'artista brasilera d'origen italià, presenta els seus dibuixos, les seves fotografies, escultures...

El complex treball d'Anna Maria Maiolino té un ampli repertori de temes, interessos i actituds que poblen el seu treball però no segueix una línea en el temps.

El seu treball Glu Glu Glu de l'any 1966-1967 exemplifica l'acostament de Maiolinia la temàtica del cos: connectar el que hi entra i el que en surt. El mateix tema torna a sortir en la dècada de 1990: primer en les escultures que evoquen el menjar en una safata o formes escatològiques.

Les seves instal.lacions en les quals acumula formes bàsiques de fang que semblen acumulacions preindustrials o formes excrementals.

Aquestes instal.lacions de formes rudimentàries , iguals i diferents, modelades directament per gestos primordials i repetitius de la mà, evoquen la pulsió de la vida en les coses quotidianes i els gestos insignificants. Fetes amb fang sense coure, aquestes instal.lacions tenen un caràcter efímer.

Mariscal


Javier Mariscal és un reconegut dissenyador industrial però ha tocat totes els categories de disseny. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona. Les seves obres són amb poques línies però molta expresivitat i reinventa la cotidianitat.


És el creador de la mascota dels jocs olimpics el Cobi que va ser molt polèmic i representava un gos de tura català aixafat per un camió.


En el 1999 va rebre el Premi Nacional de Disseny, com a reconeixement de la seva trajectoria.


La exposició que vam anar a veure repassa els 22 anys d'activitat del seu estudi amb multitud d'obres, cartells, escultures i peces audiovisuals plenes de color.

En aquesta exposició podem veure que Mariscal treballa de la cosa més petita a l'empresa més gran.

La disposició de les obres és molt original i diferent de la resta d'exposicions.

vacca entre la destresa i el desastre

Aquesta obra és una peça sonora de l'artista Vacca, el seu titol és Vincenzo Succo Marconi, aquesta escultura és inedita i es pot veure per primer cop a Granollers. Ocupa tota la sala i mostra tres reproductors de CD, tres radiotransistors modificats electrònicament i tres CD amb sons enrregistrats.
Tots els aparells estàn penjats del sostre emmarcats per un fragment de marc irregular barroc molt ostentós.
El so es continu i sempre s'escolta algun soroll amb algunes emisores de radio programades amb crescendos i decrescendos.

Blow up


Aquest film el podem classificar d'intriga o policial.

Tot comença presentant el protagonista que és un fotograf d'alt estanding que mentres està fent fotografies en un parc descobreix un assessinat a partir d'una imatge.

És de l'any 1966 i està rodada a Londres.

Està influida per l'avanguarda dels anys 60.

Ens mostra com era en aquella época la fotografia i les models. Ens mostren com les dones intenten aconseguir fama i per això fan quansebol cosa.

La pel.lícula la viu i explica el protagonista.

Tota la pel.lícula s'explica des del punt de vista del fotograf i vist des d'aquest món, gràcies a això es pot anar descobrint l'assessinat.

S'utilitzen plans generals i primers plans.

Una cosa que m'ha sorprés molt, és lo primes i la pinta de dones poc intel.ligents que tenen les models.

M'ha agradat que es veies tant el tractament de les fotografies per el revelat.

Penso que aquesta pel.lícula és una proposta molt extremada.

les càmeres fotogràfiques

Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents.


Descripció: fanalet amb unes teles de fons



Objectiu: veure quina funció té el diafragma



Obertura del diafragma: 5,3 f



Velocitat d'obturació: 100



Altres factors: llum artificial



Descripció: fanalet amb tela de fons



Objectiu: veure quina funció té el diafragma


Obturació del diafragma: 7,1 f


Velocitat d'obturació:100


Altres factors: llum artificial


Descripció: fanalet amb tela de fons
Objectiu: veure quina funció té el diafragma
Obruració del diafragma: 22f
Velocitat d'obturació: 100
Altres factors: llum artificial

logo

Prova amb el logo invertit amb el interior blanc que ressalti sobre el fons negre.



Jugant amb la tècnica de invertit, fent que quedin 4 parts en el mateix logo i representant els 4 àmbits que es treballaran en quest agrupament.



Jugant amb el moviment de la paraula Bellera i ajustant-lo amb la "b" fent que doni una impresió més semblant a una "B"



Ai Wei Wei


Ai Wei Wei és un artista molt crític amb el govern del seu país, Xina.

Va neixer a Beijing. El 1978 vaser un dels fundadorsde l'art d'avanguarda.

De 1981 a 1993, va viure als Estats Units fent art de la performance i la creació d'art conceptual mitjançant l'alteració d'objectes.

Una de les seves obres a Barcelona és la de Llavors de gira-sol, està formada per milions de petites obres pintades i esculpides en porcellana a mà amb forma de pipes per artesans de la ciutat de Jingdezhen, que preten crear un paisatge aparentment infinit.

La porcellana és gairabé sinònim de la Xina i les Llavors de gira-sol ens conviden amirar més de prop el Fet de la Xina fenomen i la geopolítica d'intercanvi cultural i econòmic actual.

fotomuntatge

FOTOMUNTATGE

A la meitat del segle XIX, les imatges a la premsa, revistes i llibresere elevada. Això va suposar uns gran transformació en les fotografies de percepció i transmissió.

El fotomuntatge va ser un dels primers elements de transgressió de l'objecte fotogràfic, els creadors del segle XX van veure que d'aquesta manera es podia manipular la realitat. La superposició de fotografies i el canvi de context va ser un dels recursos més utilitzats en aquesta època, tant en els cercles artístics, com en el comercial on en l'àmbit domèstic.

El fotomuntatge servia per fer critiques socials, polítiques o artístiques. Per aconseguir-ho utilitzen recursos semblants a la caricatura, exageracions, o superposicions d'imatges de contextos molt diferents fent que semblesuns sola imatge.

comparació portada revistes















Comparació del disseny de dues portades de revistes


Revista Hola


Capçalera:


La capçalera està tractada per donar-li gran importància, amb un quadrat vermell “ un color molt visible des de lluny i fàcil d’identificar” i unes lletres blanques majúscules que ressalten dins d’aquest fons. Aquestes lletres estan posades entre dos signes d’exclamació que fan que es dongui encara més importància a aquest títol.


Tipografia del titular:


La lletra del titular és majúscula, bastant gran i gruixuda per que es pugui llegir amb facilitat.


Ordenació del text:


El text està molt definit, quin és més important que l’altre per que només donant un cop d’ull a aquesta portada pots saber quin és l’article més important i quins els secundaris.

L’article més important ocupa gran part de la portada, amb una fotografia en color i el text posat sobre d’aquesta fotografia en negreta, amb el nom de la persona que entrevisten i una crida per el lector amb una importància major.


Les noticies secundaries estan a la part esquerra en una franja negre al lateral en lletres majúscules però més petites que la noticia principal, el nom de qui va la noticia segueix estant més gran que la informació del que podràs llegir a l’interior. Dintre d’aquestes noticies secundaries segueix havent una de més importants que una altre, això es veu ja que en una tota la lletra és majúscula i en l’altre nomes està en majúscula el nom de la persona de la qual es parla.

Tot el text està disposat en horitzontal.



Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada:

La noticia principal te una fotografia que ocupa tres quarts de la portada, en aquesta fotografia es representa una dona “famosa” amb banyador i una tela molt acolorida i transparent que s’arrapa al seu cos a conseqüència d’estar mullada, aquesta dona està mirant a la càmera i això li dona una gran intensitat a la fotografia i fa que et cridi més l’atenció.


L’altre quart de portada conte dues fotografies a la part esquerra una al damunt de l’altre amb un petit text explicatiu de que hi surt, les dues fotografies estan molt ben col·locades, rectes i verticals amb un marc blanc que l’envolta.


Totes questes fotografies estan fetes en color.

Ordre de lectura que s’ha donat a la pàgina:


Els creadors d’aquesta portada donen per llegir en primes lloc el títol, a continuació la noticia principal, disposada just al costat del títol, desprès es llegeix la noticia que esta posada en una posició superior i per acabar la ultima disposada a la cantonada inferior esquerra.


Elements que destaquen:


El que més destaca d’aquesta portada és que està tota en color.






Revista National Geographic



Capçalera:



La capçalera d’aquesta revista queda bastant en segon terme, ja que les coses més importants d’aquesta revista son les fotografies i només mirant la portada ja ho podem veure.



Tipografia del titular:



La lletra del titular és majúscula i blanca, ressalta poc dintre de la portada.



Ordenació del text:



El text està poc definit, si que es veu que hi ha un titular més important que algun altre, però nomes per la grandària de la lletra ho podem classificar quin és més important que l’altre.



Tots els articles estan disposats en una sola columna a la part esquerra inferior, aquests titulars només informen sobre el que podem trobar a l’interior, no hi ha crides per el lector, i estan separats per fines línies també blanques. El text està tot col·locat sobre de la fotografia en color del fons.



Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada:



La portada te una fotografia que ocupa tota la pàgina, en aquesta fotografia es representa una dona d’un país del tercer món que està mirant la càmera, i només amb la mirada ja es poden interpretar infinitat de coses, com que està mirant a la càmera la fotografia te una gran intensitat i fa que et cridi més l’atenció.



Tot el marc de la portada està posat en color groc, com si fos un marc de fotografies.



Aquesta fotografia està amb color.




Ordre de lectura que s’ha donat a la pàgina:



Els creadors d’aquesta portada a posat com a primera lectura el títol de la revista, i a continuació les noticies per el ordre que estan disposades, de dalt a baix per acabar amb la notícia més important la última.




Elements que destaquen:



El que més destaca de la revista és el voltant de color groc que emmarca la fotografia i la fotografia ja que te una gran intensitat en la mirada i una gran qualitat.

LOGO




Turbinegeneration


Un projecte costos... amb un procés ple de sentiments i emocions ben diverses...amb els caps plens d’idees mortes i idees que volien sortir a la llum però encara no sabien com i els va costar eternitats descobrir-ho. Tothom ens donava idees, nosaltres les interioritzavem els hi donàvem voltes i voltes fins que s’acabaven marejant i en aquell moment ens tornàvem a quedar en blanc. Teníem idees a grapats, a milers, però cap d’elles sabíem com expressar-la, com treure-la del nostre cap per plasmar-la en aquella petita sala fosca i buida.


Les parets se’ns queien al damunt, tant grises, tant llises, tant buides, tant soles...
Però com diuen algunes persones la inspiració ha de venir, t’ha de trobar, no està quan la busques o quan la vols. Simplement apareix en forma de pensament o idea. Doncs aquesta és la que va arribar desprès de tant de temps cercant-la va arribar, potser tard, però millor tard que mai, diuen.

Ens vam adonar que érem nosaltres les que ens empresonàvem, les que ens tancàvem les que ens amagàvem tant fos darrera una paret com darrera la roba.

Quan ja vam tenir la idea clara tot va anar força ràpid, en aquell moment va ser un procés divertit i animat però també cansat i on necessitàvem molta paciència. Però el resultat va valer la pena i gràcies a totes aquestes emocions anteriors al projecte ha sortit el que ha sortit, aquest procés ha sigut molt intens però sense ell no ens haguéssim en sortit.

Estic i estem orgulloses del nostre projecte el qual ha aconseguit obtenir els sentiments que nosaltres esperàvem. Ha sigut una experiència molt interessant i gràcies a aquesta ja no veure l’art amb els mateixos ulls ignorants del procés.

Tadeusz Kantor


Dramaturg, escenògraf i director teatral polonès. Profundament influït per l'art d'avantguarda, especialment el surrealisme i l'art informal, la seva obra es mou al voltant del teatre, ja com a escenògraf i dirigint tot tipus de muntatges, happenings i peces experimentals.

Es va interessar en un principi pel teatre de titelles i, ja integrat en el món de la faràndula, va començar a destacar per la seva perícia en el disseny d'escenaris i decorats teatrals.
Després de formar-se en l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia, el 1942 va assumir la direcció del grup Teatre Independent, un col.lectiu clandestí de teatre experimental al capdavant del qual es va mantenir durant dos anys.
El 1955 va fundar el col.lectiu, una agrupació d'actors qie va acompanyar el dramaturg polonès durant tota la seva trajectòria professional.
Al capdavant d'aquesta companyia, Kantor va aconseguir portar als principals escenaris seves posades en escena sòbries i austeres, en què destacava la força expressiva que el director polonès exigia als seus intèrprets en la construcció dels personatges. Els seus muntatges buscaven l'espontaneïtat i l'eliminació de totes les barreres separen l'escenari del pati de butaques.

Annette Messager




ANNETTE MESSAGER




Annette Messager, és una artista contemporània francesa naixia el 30 de novembre de 1943 a Berck-sur-Mer.
És coneguda principalment pel seu treball d'instal lació, en què sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos, i materials diversos. En el seu art representa una barreja de realitat quotidiana i fantasia, i des dels seus inicis en la dècada deis 70 està vinculada amb l'art feminista.

Thomas Hirschhorn


THOMAS HIRSCHHORN


Thomas Hirschhorn és un artista compromès que per mitjà de les seves obres: escultura, vídeo o instal.lacions, fa una crítica política i social a la vida contemporània. En la seva primera exposició individual a Madrid, ens mostra el món que vivim, a vegades tan cruel i caòtic, a vegades bonic i esplèndid.

La seva exposició " The Subjecters" presenta escultures , i vitrines amb maniquís en el seu interior per fer una reflexió sobre la nostra actual realitat, sobre la vida moderna...
A través de la utilització de materials quotidians com cinta adhesiva, cartró, fulls de plàstic, fotocòpies... en aquest cas els maniquís, representen situacions universals d'una manera transgressiva i directa.


Cindy Sherman


CINDY SHERMAN


El principal subjecte de les fotografies de Cindy Sherman és ella mateixa, de tal manera que l'artista es converteix en actriu al mateix temps, ja que tot i que la base és la mateixa Sherman, es maquilla i transforma fins a tal punt que aquest referent real es perd i és totalment substituït per un personatge, que li serveix a l'artista per posar de manifest papers femenins culturalment establerts i marcats per la costum tal com apareixen reproduïts als mitjans de comunicació. Amb això el que aconsegueix és donar una nova dimensió al gènere de l'autoretrat, oferint una imatge dels estereotips de la feminitat, aquests sota els que s'amaga una realitat patriarcal en la qual casa sexe té uns rols clarament definits.


htto://www.youtube.com/watch?v=Rsz7asUkHFk

fira Sant Ponç

Aquest cartell l'he fet amb diferents especies i fruits tot banyat amb mel que crea una sensació dolça sobre uns colors ocres.

FP

Aquest és el logo de FP que he fet ajuntant la F i la P en una sola lletra i fent la C com una roda dentada. Està fet a mà amb rotrings i retocant algun error amb photoshop.

John Baldessari


John va néixer en el 1931 a Califòrnia, és un dels artistes més influents de el nostre temps, que ha desafiat les convencions de les pràctiques artístiques fent un us insòlit del llenguatge i de la imatge.

La exposició comença amb les obres dels anys 60 , quan feia de pintor i produïa olis sobre tela.

d'aquesta època és el quadre que vaig triar jo:

Nom: Consells per artístes que volen vendre

Any: 1966-1968

Pintura aceílica sobre tela.

Aquesta pintura ens dona una idea del que estava establert com a bonic en aquella època i com ell pensava que era els quadres més comercials.

escàner

prova de moviment amb colors
proves de textures i formes

prova de textures amb teles diferents


Prova de moviment amb formes



prova per aconseguir una visió amb 3D




això és ritme

Això és ritme parla de la vida d'uns nens que començen uns projectes de ball per acabar fent un espectacle. En aquest film els nens expliquen les seves vivencies, experiencies i sentiments per aquest projecte i d'aquesta manera poden veure la seva ebolució a mida que passa el temps. aquest film és molt interesant ja que es veu tot el que passa a mida que ballen.

Guarderia

El nostre projecte inicial de la guarderia va ser explicant un conte fer que els nens entenguesin que no es pot ser racista i que els colors són subjectius ja que no és el més important que mirar si no l'interior, i despres animar-los a fer una activitat amb pintures.
El nostre projecte no va ser triat però l'experiència va ser fantàstica ,molt gratificant i animada. Tots els nens s'ho van passar molt bé i nosaltre també.

Turbinegeneration

Turbinegeneration és el nou projecta que realitzem. Fa uns dies vam anar a fer la primera activitat relacionada, amb l'artista assignat Howard Mathew.
Aquesta activitat tractava de: dibuixar amb celo un camí que fem frequentment personalitzan-lo com et vingues de gust agafant " si es volia" uns autorretrats fets anteriorment i els objectes que ens haviem trobat per el camí. Aquest projecta el vam comentar parlant de si era art vam arribar a la conclusió de que si ja que l'art no és nomes el que està exposat i aquesta obra tenia un balor per nosaltres per que hi havia una part de la nostra vida.
A mi hem va agradar fer això ja que ens va fer participar totalment en el projecta i tots vam poguer plasmar un torç de la nostra vida

Els mons de Coraline

Coraline una nena de 11 anys es canvia de casa i allà obra una porta secreta i apareix en un món, en principi millor de on vivia. Allà viu unes experiències que li fan veure la seva vida d'una manera diferent i apreciar més la seva vida anterior.
El film vol expressar el canvi que es viu a la maduresa: quan ets petit tot es perfecta i tot no pot continuar sent tota la vida igual, i per molt que ser gran no és divertit te moments bons i dolents.

Més enllà de l'objecte

Més enllà de l'objecte

Comprèn una selecció molt significativa d'obres en diferents tècniques i suports ( pintura, escultura, instal.lacions,obra gràfica, fotografia, documents gràfics i visuals, pel.lícules...), els autors de les quals s'inscriuen en el període que s'estén de mitjans dels 60 fins als inicis dels 70.

Autors: Joan Brossa, Raimon Camprubí, Leandre Cristòfol, Joan Escribà, Ángel Ferrant, Joaquim Llucià, Antoni Mercader, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Muntades, Josep Ponsatí, Pere Portabella, Joaquim Prats, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Bener Rossell, Carlos Santos, Dorothée Selz, Francesc Torres, Moisès Villèlia, Jaume Xifra.

Obra:
Reliquaire Blanc
Jaume Xifra
1970
Materials:
Bosses transparents de plàstic amb sucre, espelmes i plomes.

Aquesta obra fou realitzada després de la celebració, el juny de 1970 a Verderonne, del cerimonial La fête en blanc, per la festa. El Reliquaire Blanc forma part de la sèrie dels " Reliquaires" " Objets Rituals" i " Objets Numineux" de l'artista, dins d'una recerca on l'art s'uneix al ritual i al cerimonial.

És una obra que es veu antiga però tot i això els objectes segueixen intactes i es pot entendra el seu sentit veient un cortometratge d'aquestes noces en blanc (Benet Rossell)" l'obra es va fer en honor a aquesta".

-Reliquaire: (en francés) vol dir dir Reliquiari, i què és un religuiari? És una capsa, estoig, on es conserva una relíquia o relíquies. Per tant Jaume Xifra guarda records d'aquella festa com una reliquia, perquè vol recordar aquei moment.

-Ritual: és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions, realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.

Chris

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura del 1969 a 1971. Al 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica.
El 1978 va arribar a ser professor a la Universitat de Califòrnia, i va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat .
Als anys 70
La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot ,quan una ajudant li va disparar en el seu braç esquerre a una distància d'uns cinc metres. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece , Deadman (1972) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.

Miroslaw Balka


MIROSLAW BALKA

És un famòs pintor i escultor contemporani. Va nèixer a Varsovia el 1958. La ultima obra de l'artista polones Miroslaw Balka és una creació per a la serie Unilever.

El treball "how it is" tracta de un contenidor de 13 m d'alt 10 d'ample i 30 de llarg. La seva creació combila instal.lacions, amb escultura i vídeos, i explora la seva memòria personal combinada amb la memòria col.lectiva.

pàgines

http://www.havenworks.com/

Penso que aquesta pàgina és de les més mal fetes ja que no s'enten l'estructura, està molt mal organitzada i el disseny no el trobo apropiat.

http://www.ocnos.com/

Aquesta pàgina és molt original i el disseny està molt aconseguit, tot es pot trobar molt facilment.