Un projecte costos... amb un procés ple de sentiments i emocions ben diverses...amb els caps plens d’idees mortes i idees que volien sortir a la llum però encara no sabien com i els va costar eternitats descobrir-ho. Tothom ens donava idees, nosaltres les interioritzavem els hi donàvem voltes i voltes fins que s’acabaven marejant i en aquell moment ens tornàvem a quedar en blanc. Teníem idees a grapats, a milers, però cap d’elles sabíem com expressar-la, com treure-la del nostre cap per plasmar-la en aquella petita sala fosca i buida.
Les parets se’ns queien al damunt, tant grises, tant llises, tant buides, tant soles...
Però com diuen algunes persones la inspiració ha de venir, t’ha de trobar, no està quan la busques o quan la vols. Simplement apareix en forma de pensament o idea. Doncs aquesta és la que va arribar desprès de tant de temps cercant-la va arribar, potser tard, però millor tard que mai, diuen.
Ens vam adonar que érem nosaltres les que ens empresonàvem, les que ens tancàvem les que ens amagàvem tant fos darrera una paret com darrera la roba.
Quan ja vam tenir la idea clara tot va anar força ràpid, en aquell moment va ser un procés divertit i animat però també cansat i on necessitàvem molta paciència. Però el resultat va valer la pena i gràcies a totes aquestes emocions anteriors al projecte ha sortit el que ha sortit, aquest procés ha sigut molt intens però sense ell no ens haguéssim en sortit.
Estic i estem orgulloses del nostre projecte el qual ha aconseguit obtenir els sentiments que nosaltres esperàvem. Ha sigut una experiència molt interessant i gràcies a aquesta ja no veure l’art amb els mateixos ulls ignorants del procés.
