SIGNIFICAT DE PERFORMANCE.
Una performance és una actuació d'alguna art en directa, on hi ha una gran posada en escena comportan-se de una manera diferent per a la resta de gent. De vegades la distancia que hi ha entre el public i l'artiste s'esvaeix. La paraula performance s'ha integrat en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu.
TIM BURTON
És dibuixant, escriptor i artista plàstic.
Va començar la seva carrera a Disney.
La seva primera pel·lícula fent de director va ser Vincent. Els diàlegs estaven escrits en vers, per fer un homenatge a Edgar Allan Poe.
Tim té una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.
El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure.
Fragment de text que m’ha inspirat d’un poema de Poe.
LA DURMIENTE
¡El amor mío duerme! ¡Oh, que pueda ella dormir, tan profundamente como largo sea tu sueño! ¡Que los gusanos se deslicen hacia ella suavemente! En lo profundo del bosque, oscuro y viejo puede aparecer algún alto cofre para ella, algún cofre que se abra frecuentemente su negra tapa como unas alas, triunfantes, sobre los pináculos de los palios, de los grandiosos funerales de su familia.
Aquesta fotografia va sorgir a la segona sessió que vaig fer, en un bosc del meu poble, aprofitant que estem a la tardor i totes les fulles que hi havien al terra, hem van inspirar. Primer vaig provar amb altres posicions mirant a l’horitzó, amb els ulls tancats, tirant-me fulles, arrossegant i mullant el vestit però a totes els fallava alguna cosa, i aquesta fotografia hem va semblar molt adient per el fragment en que m’havia inspirat. Penso que la mirada li dona molta intensitat a la fotografia i el vestuari hem va semblar molt adient i d’època i desprès de uns quants retocs arrossegant-lo va quedar bastant encestat per aquest tema.
JORDI PERICOT
Jordi Pericot, art cinètic.
Museu de Granollers.
Museu de Granollers.
Mostra les creacions d’aquest autor durant el 1964-1984, en aquest període vincula art i ciencia. Aquest autor tendeix a introduir amb l’art cinètic el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
Biografia
Des de les dècades dels anys 60 fins als inicis dels 80 va desenvolupar una llarga trajectòria
professional en el terreny artístic.
Viu molts anys a París i exposa en diverses sales d’exposició.
Ha desenvolupat una ampla tasca investigadora i docent al voltant de la teoria de la imatge i de
la comunicación.
Període:
-Abstracció gestual, mostra molt de moviment en les seves obres.
-Miralls, aquestes composicions estan formades per diferents caixes de fusta blanques on es treballa el color per reflexió de la llum dins la concavitat d'aquestes hi trobem uns acers inoxidables.
-Joc de colors amb metacrilat, Jordi Pericot treballa amb línies de cartró pintades de colors diferents i amb el metacrilat estriat al damunt crea un joc visual que fa al desplaçar-se.
-Troncs de con, l'efecte que creen els troncs de con sobre la pintura fa que hi hagi moltes combinacions que creen efectes amb la llum.
-Cinetisme geomètric, crea desplacaments de un punt o un buit sobre un buit.
-Cinetisme orgànic, intenta trovar un pas cap al moviment orgànic. Sobre fusta. Acaba aquesta etapa pictórica amb l’obra MeRdA .
CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC
Nom dels autors: Miquel Garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud, Vahida Ramujkic i Laia Sadurní “ Rotorrr”
Comissariat: Laura Plana Gracia.
Nom de l’exposició: Cartografies del no-lloc.
És una exposició que presenta una selecció d’artistes que ensenyen els seus projectes, hi ha una fusió de art amb noves tecnologies.
- Miquel Garcia: s’aproxima amb l’analisis i recerca a l’antropologia i la sociologia.
- Daniel Jacoby: Enfoca la realitat de la societat en carpetes i subcarpetes organitzades lògicament.
- Tjasa Kancler: planteja un nou model de comunicació i visualització ensenyant el comportament de la societat a partir d’imatges.
- Perla Montelongo: Presenta el procés de transformació d’una imatge amb una altre realitat, reconstruint l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.
- Robin Rimbaud: Ensenyen paisatges en moviment en aquest cas una illa, fent servir un software que tradueix imatges en so.
- Vahida Ramujkic i Laia Sadurní “ Rotorrr”: Expresen projectes i accions vasades en la cartografia.
El comissariat de Laura Plana Gracia que Cursa el Màster en Comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans.
La exposició m’ha semblat molt estranya i diferent de totes les coses que havia vist fins ara, suposo que per això no la vaig acabar d’entendre.
Comissariat: Laura Plana Gracia.
Nom de l’exposició: Cartografies del no-lloc.
És una exposició que presenta una selecció d’artistes que ensenyen els seus projectes, hi ha una fusió de art amb noves tecnologies.
- Miquel Garcia: s’aproxima amb l’analisis i recerca a l’antropologia i la sociologia.
- Daniel Jacoby: Enfoca la realitat de la societat en carpetes i subcarpetes organitzades lògicament.
- Tjasa Kancler: planteja un nou model de comunicació i visualització ensenyant el comportament de la societat a partir d’imatges.
- Perla Montelongo: Presenta el procés de transformació d’una imatge amb una altre realitat, reconstruint l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.
- Robin Rimbaud: Ensenyen paisatges en moviment en aquest cas una illa, fent servir un software que tradueix imatges en so.
- Vahida Ramujkic i Laia Sadurní “ Rotorrr”: Expresen projectes i accions vasades en la cartografia.
El comissariat de Laura Plana Gracia que Cursa el Màster en Comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans.
La exposició m’ha semblat molt estranya i diferent de totes les coses que havia vist fins ara, suposo que per això no la vaig acabar d’entendre.
PEP DURAN
Nom de l’autor: Pep Duran
Nom de l’exposició: ímbric
Tipus d’exposició: instal·lació
Per introduir l’exposició s’ha de recordar que Pep Duran és escenògraf, treballa també amb els germans Castells que son els que realitzen els muntatges “realitzadors d’allò somniat”, i en aquesta exposició també hi ha projectes seus.
Aquesta exposició està fonamentalment creada amb fustes reutilitzades.
En la instal·lació Pep Duran uneix dos móns, dues maneres de construir, dues biologies, dues biografies, introduïdes en el mateix context, dues fotografies que estan de costat totalment diferents. Entre mig de tots els quadres hi havia una recta que els unia tots recorrent tota l’exposició i fent com un diari de la creació d’aquesta
L’ instal·lació em va semblar una mica estranya al principi fent una visió ràpida, però a mesura que vaig anar entenent- ho la vaig trobar més interessant, ja que aquesta comparació del món em va fer rumiar sobre els diferents punts de vista que es poden tenir davant de la realitat.
Nom de l’exposició: ímbric
Tipus d’exposició: instal·lació
Per introduir l’exposició s’ha de recordar que Pep Duran és escenògraf, treballa també amb els germans Castells que son els que realitzen els muntatges “realitzadors d’allò somniat”, i en aquesta exposició també hi ha projectes seus.
Aquesta exposició està fonamentalment creada amb fustes reutilitzades.
En la instal·lació Pep Duran uneix dos móns, dues maneres de construir, dues biologies, dues biografies, introduïdes en el mateix context, dues fotografies que estan de costat totalment diferents. Entre mig de tots els quadres hi havia una recta que els unia tots recorrent tota l’exposició i fent com un diari de la creació d’aquesta
L’ instal·lació em va semblar una mica estranya al principi fent una visió ràpida, però a mesura que vaig anar entenent- ho la vaig trobar més interessant, ja que aquesta comparació del món em va fer rumiar sobre els diferents punts de vista que es poden tenir davant de la realitat.
Inspiració Poe
¡El amor mío duerme! ¡Oh, que pueda ella dormir, tan profundamente como largo sea tu sueño! ¡Que los gusanos se deslicen hacia ella suavemente! En lo profundo del bosque, oscuro y viejo puede aparecer algún alto cofre para ella, algún cofre que se abra frecuentemente su negra tapa como unas alas, triunfantes, sobre los pináculos de los palios, de los grandiosos funerales de su familia -algún sepulcro, remoto, solitario, contra cuya tapa ella ha tirado muchas piedras distraídas en su niñez-. Alguna tumba de cuya chirriante puerta ella no pueda forzar nunca más un eco, temblando al pensar, ¡pobre niña de pecado!, que eran los muertos que gemían dentro.
Aquest és un fragment del poema LA DURMIENTE que hem va agradar i amb el que he començat a inspirar la fotografia.
Aquest és un fragment del poema LA DURMIENTE que hem va agradar i amb el que he començat a inspirar la fotografia.
Com mirem per un forat
Maons
Aquests maons els he fotografiat ja que m’ha agradat la manera en que estaven col·locats, un recolzat amb l’altre. Hi ha dos plans, el principal amb més detall on es veuen els maons i el secundari més borrós on es pot percebre una mica de vegetació. Els maons es veuen com un primer pla. La llum arriba per la dreta i queda més ombrívol el maó mig tombat. Els colors predominants son el taronja i el marro.
ParetAquesta imatge em va agradar perquè es veu una textura molt definida de la paret de maons, no està tota la paret de maons ja que no volia que es veies simplement això sinó també on estava ubicada. És un pla contrapicat on es veu clarament que la llum entra per la dreta. Els plans ocults de la fotografia serien la continuació del cel i la paret per els dos costats. Els colors predominants son el taronja vermellós i el gris.
Coca-colaEn aquesta fotografia l’ objecte que més ens impacte és la xapa de coca-cola, que es veu en un àmbit que no és el que li correspon.
La fotografia està feta en un pla picat , per tant més elevat del pla on està l’objecte.
La llum està repartida uniformement per la fotografia i els colors principals son el marro terra i el vermell de la xapa. El pla ocult seria la continuació del terra.
TubLa imatge està agafada des d’un pla picat enfocant només el centre i deixant veure els regalims de pintura ara ja secs que recorrien el tub. Els trossos que no es veuen seria el començament de la paret i la continuació del tub. La llum ve del costat dret de la fotografia i els colors predominants son el vermell i el negre.
Pintura
Aquesta fotografia m’ha cridat l’atenció ja que és un primer pla on es veu molt bé les formes de la pintura saltant. La imatge està molt centrada en aquest tema i està feta amb molt detall. En la imatge la llum es pot entreveure que arriba des de dalt .Els colors predominants son el taronja vermellós.
GrafitiAquesta imatge com es pot observar és un tros d’un grafiti agafat en un pla contrapicat, és a dir des de un punt inferior al de l'element fotografiat.
El pla ocult de la fotografia seria la continuació de la paret amb el tros de dibuix corresponent. La claror ve des de dalt per tant tota l’ imatge esta uniformement repartida en aquest tema. Els colors predominants son la gamma de taronges i vermells.
PanyAquesta fotografia està constituïda simplement per un objecte el pany d’una porta en primer pla.
Està en el centre, ja que volia que s’observes la forma perquè la trobo molt bonica.
La camera està molt a prop de l’objecte i amb macro per poder-ho veure millor i observar els petits detalls com la part desgastada de la pintura. En la imatge hi ha molt tros de pla ocult ja que forma part d’una porta i la porta no es veu.
A la fotografia la llum ve de la part dreta i predomina el color platejat grisós i el daurat.
Formes
La fotografia està constituïda per un únic detall que m’ha agradat d’una porta.
Està en un canto, ja que també volia que es veies el cel blau que contrasta.
Aquest és un pla contrapicat amb l’objectiu de la camera a prop d’aquestes formes.
Els plans ocults d’aquesta imatge serien la porta recordant que només n’és un detall.
A la imatge el primer pla està més obscur i el segon que és el cel més clar.
Els colors predominants son el negre i el blau.
Teules apilades
Aquesta primera fotografia és el detall d’unes teules perfectament apilades.
La camera està bastant a prop per tant és un primer pla.
Jo vaig enfocar el centre d’aquestes teules perquè volia captar les formes que feien totes elles a l’hora d’apilar-se, per tant hi ha parts de les teules que no surten a la fotografia però que és evident que existeixen.
Aquesta imatge és molt lluminosa, ja que les fotografies estan fetes en un dia amb molt sol. Les úniques ombres que es poden percebre son les que hi ha entre elles.
En aquesta fotografia es veuen colors taronges, marrons vermellosos, i trossos blancs a causa de la lluminositat.
Està en un canto, ja que també volia que es veies el cel blau que contrasta.
Aquest és un pla contrapicat amb l’objectiu de la camera a prop d’aquestes formes.
Els plans ocults d’aquesta imatge serien la porta recordant que només n’és un detall.
A la imatge el primer pla està més obscur i el segon que és el cel més clar.
Els colors predominants son el negre i el blau.
Stop i grafitis
Aquesta fotografia esta composada per 2 plans diferents el primer és on es veu una senyal de stop i el segon on es veuen més llunyans els grafitis .
La fotografia no es centra només en un punt ja que és molt amplia, però el que més es veu és la senyal situada a un costat de la fotografia per tal de deixar veure també el segon pla.
En la fotografia només es veu un fragment dels grafitis però es pot intuir una continuació.
La fotografia te dos plans més a l’ombra i la part central està més enlluernada.
Els colors son molt variats a causa dels colors que hi ha a les parets.
Aquesta fotografia esta composada per 2 plans diferents el primer és on es veu una senyal de stop i el segon on es veuen més llunyans els grafitis .
La fotografia no es centra només en un punt ja que és molt amplia, però el que més es veu és la senyal situada a un costat de la fotografia per tal de deixar veure també el segon pla.
En la fotografia només es veu un fragment dels grafitis però es pot intuir una continuació.
La fotografia te dos plans més a l’ombra i la part central està més enlluernada.
Els colors son molt variats a causa dels colors que hi ha a les parets.
Teules apiladesAquesta primera fotografia és el detall d’unes teules perfectament apilades.
La camera està bastant a prop per tant és un primer pla.
Jo vaig enfocar el centre d’aquestes teules perquè volia captar les formes que feien totes elles a l’hora d’apilar-se, per tant hi ha parts de les teules que no surten a la fotografia però que és evident que existeixen.
Aquesta imatge és molt lluminosa, ja que les fotografies estan fetes en un dia amb molt sol. Les úniques ombres que es poden percebre son les que hi ha entre elles.
En aquesta fotografia es veuen colors taronges, marrons vermellosos, i trossos blancs a causa de la lluminositat.
Diari fotografia Poe
Dia 27
La inspiració no em ve… No se com podria fer la fotografia… Miro el carrer per inspirar-me, res…,busco relats de Poe, em passa alguna idea pel cap, però no m’acaba de convèncer.
Desprès de molta estona de rumiar, decideixo deixar-ho per un altre dia que estigui més inspirada.
Dia 28
Avui començo a entreveure com podria ser aquest projecte. Encara el tinc mig borrós al meu cap, però veig un bosc, foscor, fulles al terra, una ombra o pot ser, el cos sencer... Encara he d’ordenar les idees, espero que la fotografia mental que m’estic fent s’acabi de centrar, fins aquest moment seguiré pensant.
La inspiració no em ve… No se com podria fer la fotografia… Miro el carrer per inspirar-me, res…,busco relats de Poe, em passa alguna idea pel cap, però no m’acaba de convèncer.
Desprès de molta estona de rumiar, decideixo deixar-ho per un altre dia que estigui més inspirada.
Dia 28
Avui començo a entreveure com podria ser aquest projecte. Encara el tinc mig borrós al meu cap, però veig un bosc, foscor, fulles al terra, una ombra o pot ser, el cos sencer... Encara he d’ordenar les idees, espero que la fotografia mental que m’estic fent s’acabi de centrar, fins aquest moment seguiré pensant.