SIGNIFICAT DE PERFORMANCE.
Una performance és una actuació d'alguna art en directa, on hi ha una gran posada en escena comportan-se de una manera diferent per a la resta de gent. De vegades la distancia que hi ha entre el public i l'artiste s'esvaeix. La paraula performance s'ha integrat en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu.
TIM BURTON
És dibuixant, escriptor i artista plàstic.
Va començar la seva carrera a Disney.
La seva primera pel·lícula fent de director va ser Vincent. Els diàlegs estaven escrits en vers, per fer un homenatge a Edgar Allan Poe.
Tim té una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.
El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure.
Fragment de text que m’ha inspirat d’un poema de Poe.
LA DURMIENTE
¡El amor mío duerme! ¡Oh, que pueda ella dormir, tan profundamente como largo sea tu sueño! ¡Que los gusanos se deslicen hacia ella suavemente! En lo profundo del bosque, oscuro y viejo puede aparecer algún alto cofre para ella, algún cofre que se abra frecuentemente su negra tapa como unas alas, triunfantes, sobre los pináculos de los palios, de los grandiosos funerales de su familia.
Aquesta fotografia va sorgir a la segona sessió que vaig fer, en un bosc del meu poble, aprofitant que estem a la tardor i totes les fulles que hi havien al terra, hem van inspirar. Primer vaig provar amb altres posicions mirant a l’horitzó, amb els ulls tancats, tirant-me fulles, arrossegant i mullant el vestit però a totes els fallava alguna cosa, i aquesta fotografia hem va semblar molt adient per el fragment en que m’havia inspirat. Penso que la mirada li dona molta intensitat a la fotografia i el vestuari hem va semblar molt adient i d’època i desprès de uns quants retocs arrossegant-lo va quedar bastant encestat per aquest tema.
JORDI PERICOT
Jordi Pericot, art cinètic.
Museu de Granollers.
Museu de Granollers.
Mostra les creacions d’aquest autor durant el 1964-1984, en aquest període vincula art i ciencia. Aquest autor tendeix a introduir amb l’art cinètic el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
Biografia
Des de les dècades dels anys 60 fins als inicis dels 80 va desenvolupar una llarga trajectòria
professional en el terreny artístic.
Viu molts anys a París i exposa en diverses sales d’exposició.
Ha desenvolupat una ampla tasca investigadora i docent al voltant de la teoria de la imatge i de
la comunicación.
Període:
-Abstracció gestual, mostra molt de moviment en les seves obres.
-Miralls, aquestes composicions estan formades per diferents caixes de fusta blanques on es treballa el color per reflexió de la llum dins la concavitat d'aquestes hi trobem uns acers inoxidables.
-Joc de colors amb metacrilat, Jordi Pericot treballa amb línies de cartró pintades de colors diferents i amb el metacrilat estriat al damunt crea un joc visual que fa al desplaçar-se.
-Troncs de con, l'efecte que creen els troncs de con sobre la pintura fa que hi hagi moltes combinacions que creen efectes amb la llum.
-Cinetisme geomètric, crea desplacaments de un punt o un buit sobre un buit.
-Cinetisme orgànic, intenta trovar un pas cap al moviment orgànic. Sobre fusta. Acaba aquesta etapa pictórica amb l’obra MeRdA .
CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC
Nom dels autors: Miquel Garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud, Vahida Ramujkic i Laia Sadurní “ Rotorrr”
Comissariat: Laura Plana Gracia.
Nom de l’exposició: Cartografies del no-lloc.
És una exposició que presenta una selecció d’artistes que ensenyen els seus projectes, hi ha una fusió de art amb noves tecnologies.
- Miquel Garcia: s’aproxima amb l’analisis i recerca a l’antropologia i la sociologia.
- Daniel Jacoby: Enfoca la realitat de la societat en carpetes i subcarpetes organitzades lògicament.
- Tjasa Kancler: planteja un nou model de comunicació i visualització ensenyant el comportament de la societat a partir d’imatges.
- Perla Montelongo: Presenta el procés de transformació d’una imatge amb una altre realitat, reconstruint l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.
- Robin Rimbaud: Ensenyen paisatges en moviment en aquest cas una illa, fent servir un software que tradueix imatges en so.
- Vahida Ramujkic i Laia Sadurní “ Rotorrr”: Expresen projectes i accions vasades en la cartografia.
El comissariat de Laura Plana Gracia que Cursa el Màster en Comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans.
La exposició m’ha semblat molt estranya i diferent de totes les coses que havia vist fins ara, suposo que per això no la vaig acabar d’entendre.
Comissariat: Laura Plana Gracia.
Nom de l’exposició: Cartografies del no-lloc.
És una exposició que presenta una selecció d’artistes que ensenyen els seus projectes, hi ha una fusió de art amb noves tecnologies.
- Miquel Garcia: s’aproxima amb l’analisis i recerca a l’antropologia i la sociologia.
- Daniel Jacoby: Enfoca la realitat de la societat en carpetes i subcarpetes organitzades lògicament.
- Tjasa Kancler: planteja un nou model de comunicació i visualització ensenyant el comportament de la societat a partir d’imatges.
- Perla Montelongo: Presenta el procés de transformació d’una imatge amb una altre realitat, reconstruint l’espai per mitjà d’imatges impreses en codi ASCII.
- Robin Rimbaud: Ensenyen paisatges en moviment en aquest cas una illa, fent servir un software que tradueix imatges en so.
- Vahida Ramujkic i Laia Sadurní “ Rotorrr”: Expresen projectes i accions vasades en la cartografia.
El comissariat de Laura Plana Gracia que Cursa el Màster en Comissariat i pràctiques culturals en art i nous mitjans.
La exposició m’ha semblat molt estranya i diferent de totes les coses que havia vist fins ara, suposo que per això no la vaig acabar d’entendre.
PEP DURAN
Nom de l’autor: Pep Duran
Nom de l’exposició: ímbric
Tipus d’exposició: instal·lació
Per introduir l’exposició s’ha de recordar que Pep Duran és escenògraf, treballa també amb els germans Castells que son els que realitzen els muntatges “realitzadors d’allò somniat”, i en aquesta exposició també hi ha projectes seus.
Aquesta exposició està fonamentalment creada amb fustes reutilitzades.
En la instal·lació Pep Duran uneix dos móns, dues maneres de construir, dues biologies, dues biografies, introduïdes en el mateix context, dues fotografies que estan de costat totalment diferents. Entre mig de tots els quadres hi havia una recta que els unia tots recorrent tota l’exposició i fent com un diari de la creació d’aquesta
L’ instal·lació em va semblar una mica estranya al principi fent una visió ràpida, però a mesura que vaig anar entenent- ho la vaig trobar més interessant, ja que aquesta comparació del món em va fer rumiar sobre els diferents punts de vista que es poden tenir davant de la realitat.
Nom de l’exposició: ímbric
Tipus d’exposició: instal·lació
Per introduir l’exposició s’ha de recordar que Pep Duran és escenògraf, treballa també amb els germans Castells que son els que realitzen els muntatges “realitzadors d’allò somniat”, i en aquesta exposició també hi ha projectes seus.
Aquesta exposició està fonamentalment creada amb fustes reutilitzades.
En la instal·lació Pep Duran uneix dos móns, dues maneres de construir, dues biologies, dues biografies, introduïdes en el mateix context, dues fotografies que estan de costat totalment diferents. Entre mig de tots els quadres hi havia una recta que els unia tots recorrent tota l’exposició i fent com un diari de la creació d’aquesta
L’ instal·lació em va semblar una mica estranya al principi fent una visió ràpida, però a mesura que vaig anar entenent- ho la vaig trobar més interessant, ja que aquesta comparació del món em va fer rumiar sobre els diferents punts de vista que es poden tenir davant de la realitat.