les càmares fotogràfiques

Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix.
Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres:sense flaix

Obertura del diafragma: 6,3

velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a full

Obertura del diafragma: 6,3


Velocitat d'obturació: 100


Altres: flais a 1/16

Obertura del diafragma: 6,3

Velocitat d'obturació: 100

Altres: flaix a 1/64

les càmares fotogràfiques

Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

Descripció de la fotografia: collaret

Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 180

Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació:50

obertura del diafragma:5,6

velocitat d'obturació: 1,3

Tres fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents.

Descripció: fanalet

Obertura del diafragma: 4,5f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Obertura diafragma: 3,8 f

velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp

Obertura del diafragma: 5,6 f

Velocitat d'obturació: 100

Obertura del diafragma: 5,6f

Velocitat d'obturació: 100

Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació: 100

Obertura del diafragma: 5,6

Velocitat d'obturació:100

9nou

La idea que he tractat és el body art amb gent de diferents generacions, diferents sexes i edats.
Aquesta idea vol representar que tothom fa el nadal, que el nadal no està reservat per uns quans si no que quansevol persona gran, petita, cada una amb les seves diferencies i els seus defectes fa el nadal.

Anna Maria Maiolino

La exposició que vam anar a visitar fa un recorregut pel treball se l'artista brasilera d'origen italià, presenta els seus dibuixos, les seves fotografies, escultures...

El complex treball d'Anna Maria Maiolino té un ampli repertori de temes, interessos i actituds que poblen el seu treball però no segueix una línea en el temps.

El seu treball Glu Glu Glu de l'any 1966-1967 exemplifica l'acostament de Maiolinia la temàtica del cos: connectar el que hi entra i el que en surt. El mateix tema torna a sortir en la dècada de 1990: primer en les escultures que evoquen el menjar en una safata o formes escatològiques.

Les seves instal.lacions en les quals acumula formes bàsiques de fang que semblen acumulacions preindustrials o formes excrementals.

Aquestes instal.lacions de formes rudimentàries , iguals i diferents, modelades directament per gestos primordials i repetitius de la mà, evoquen la pulsió de la vida en les coses quotidianes i els gestos insignificants. Fetes amb fang sense coure, aquestes instal.lacions tenen un caràcter efímer.

Mariscal

Javier Mariscal és un reconegut dissenyador industrial però ha tocat totes els categories de disseny. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona. Les seves obres són amb poques línies però molta expresivitat i reinventa la cotidianitat.

És el creador de la mascota dels jocs olimpics el Cobi que va ser molt polèmic i representava un gos de tura català aixafat per un camió.

En el 1999 va rebre el Premi Nacional de Disseny, com a reconeixement de la seva trajectoria.

La exposició que vam anar a veure repassa els 22 anys d'activitat del seu estudi amb multitud d'obres, cartells, escultures i peces audiovisuals plenes de color.

En aquesta exposició podem veure que Mariscal treballa de la cosa més petita a l'empresa més gran.

La disposició de les obres és molt original i diferent de la resta d'exposicions.

vacca entre la destresa i el desastre

Aquesta obra és una peça sonora de l'artista Vacca, el seu titol és Vincenzo Succo Marconi, aquesta escultura és inedita i es pot veure per primer cop a Granollers. Ocupa tota la sala i mostra tres reproductors de CD, tres radiotransistors modificats electrònicament i tres CD amb sons enrregistrats.
Tots els aparells estàn penjats del sostre emmarcats per un fragment de marc irregular barroc molt ostentós.
El so es continu i sempre s'escolta algun soroll amb algunes emisores de radio programades amb crescendos i decrescendos.

Blow up

Aquest film el podem classificar d'intriga o policial.

Tot comença presentant el protagonista que és un fotograf d'alt estanding que mentres està fent fotografies en un parc descobreix un assessinat a partir d'una imatge.

És de l'any 1966 i està rodada a Londres.

Està influida per l'avanguarda dels anys 60.

Ens mostra com era en aquella época la fotografia i les models. Ens mostren com les dones intenten aconseguir fama i per això fan quansebol cosa.

La pel.lícula la viu i explica el protagonista.

Tota la pel.lícula s'explica des del punt de vista del fotograf i vist des d'aquest món, gràcies a això es pot anar descobrint l'assessinat.

S'utilitzen plans generals i primers plans.

Una cosa que m'ha sorprés molt, és lo primes i la pinta de dones poc intel.ligents que tenen les models.

M'ha agradat que es veies tant el tractament de les fotografies per el revelat.

Penso que aquesta pel.lícula és una proposta molt extremada.

les càmeres fotogràfiques

Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents.

Descripció: fanalet amb unes teles de fons

Objectiu: veure quina funció té el diafragma

Obertura del diafragma: 5,3 f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial

Descripció: fanalet amb tela de fons

Objectiu: veure quina funció té el diafragma

Obturació del diafragma: 7,1 f

Velocitat d'obturació:100

Altres factors: llum artificial

Descripció: fanalet amb tela de fons

Objectiu: veure quina funció té el diafragma

Obruració del diafragma: 22f

Velocitat d'obturació: 100

Altres factors: llum artificial