Fragment de text que m’ha inspirat d’un poema de Poe.

LA DURMIENTE

¡El amor mío duerme! ¡Oh, que pueda ella dormir, tan profundamente como largo sea tu sueño! ¡Que los gusanos se deslicen hacia ella suavemente! En lo profundo del bosque, oscuro y viejo puede aparecer algún alto cofre para ella, algún cofre que se abra frecuentemente su negra tapa como unas alas, triunfantes, sobre los pináculos de los palios, de los grandiosos funerales de su familia.

Aquesta fotografia va sorgir a la segona sessió que vaig fer, en un bosc del meu poble, aprofitant que estem a la tardor i totes les fulles que hi havien al terra, hem van inspirar. Primer vaig provar amb altres posicions mirant a l’horitzó, amb els ulls tancats, tirant-me fulles, arrossegant i mullant el vestit però a totes els fallava alguna cosa, i aquesta fotografia hem va semblar molt adient per el fragment en que m’havia inspirat. Penso que la mirada li dona molta intensitat a la fotografia i el vestuari hem va semblar molt adient i d’època i desprès de uns quants retocs arrossegant-lo va quedar bastant encestat per aquest tema.